Període 1931-1980

Principals temes tractats:
- Records d’infantesa: quan els militars republicans anaven a Can Nicolàs sabater, els bombardejos i els amagatalls del mossèn durant la guerra.
- La importància del carrer Calàbria de la Garriga als anys trenta.
- L'escola després de la guerra.
- La celebració de missa després de la guerra.
- El temor cap a la C.N.T. i cap a la F.A.I.
- El Cor del Senyor Aymerich, el Cor de Santa Maria i la Coral Ariadna.
- L'evolució de la ideologia política de la M. Allande.

Principals temes tractats:
- La vida laboral de F. Parra a la Garriga.
- L'arribada de R. Corcobado a Catalunya.
- Diferències entre els costums seguits a Extremadura i els costums a la Garriga.
- L'ús del català durant el franquisme.
- La vinculació de R. Corcobado amb Acció Catòlica.
- La il·lusió de les primeres eleccions autonòmiques.

Principals temes tractats:
- La celebració de la República.
- Les diferències ideològiques i socials fan de la Garriga un poble dividit.
- El càstic com a recurs sistemàtic de l’escola dels Maristes.
- Els records dels fets d’Octubre de 1934.
- Els grups d’extracció social més baixa s’apoderen dels pobles durant la guerra.
- El servei de correus a la Garriga durant la Guerra Civil.
- La gana patida durant la guerra i durant el franquisme.
- La imposició del castellà.
- Satisfacció per la mort de Franco i la transició posterior.

Principals temes tractats:
- Gent amagada durant la Guerra Civil.
- Relació d’alguns garriguencs assassinats pel Comitè.
- Les represàlies contra gent d’esquerres després de la guerra.
- La vinculació a Acció Catòlica.
- La influència de l’Església sobre el pensament personal.
- La festa de la guardiola.

Principals temes tractats: - Els estiuejants de la Garriga durant la postguerra. - La repressió de les idees i els sentiments catalanistes. - La fundació de la Cooperativa d’Ensenyament Sant Lluís. - Finals dels anys setanta: la dinamització de l’activitat social i cultural del poble.

Principals temes tractats:
- Vida laboral.
- 1957-1967: Deu anys vivint a Anglaterra.
- Els seus records de la Guerra Civil.
- L'experiència del bombardeig a la Garriga viscuda des de l’interior del refugi.
- El clima hostil de convivència durant la Guerra Civil.
- Els cercles d’estudis promoguts per Acció Catòlica.
- Altres espanyols refugiats a Anglaterra.

Màxim Lapuerta va néixer l’any 1923 a Olite, Navarra. Va passar la seva infància al seu poble natal, Carcastillo, fins als 17 anys, que per motius esportius va marxar a Badajoz, després de rebre una oferta per anar-hi a jugar a futbol. A Badajoz alternava futbol i servei militar, fins que el seu regiment va anar a parar a la Garriga, per establir-s’hi definitivament el 1946. Aquí, va conèixer a la Família Pedrals, que el va acollir a casa seva, primer com a soldat, i més tard com a treballador.

Principals temes tractats:
- La penúria, la por, l’angoixa i els disbarats són els seus records de la Guerra Civil.
- L’escassetat d’aliments i l’estraperlo.
- El record dels bombardejos.
- Les tropes nacionals entrant a la Garriga pel carrer Gran marquen la fi de la guerra.
- La sensació que Franco els havia enganyat.
- L’empresonament de gent inocent per falses denúncies.
- L’obligatorietat d’emprar el castellà en tots els àmbits de la vida pública.
- La participació en la política local com a membre d’Unió Democràtica de Catalunya.
- El desengany sofert amb els polítics.
- Un recorregut pels carrers del centre de la Garriga.

Principals temes tractats:
- La feina de telefonista durant el franquisme.
- La feina a la farmàcia.
- La protecció que tenien els estrangers durant la Guerra Civil.
- L’origen cubà de la família Noguera.
- La necessitat d’estar vinculat a Falange.
- La importància del ball de la Festa Major en les relacions personals entre nois i noies.
- El Corpus i altres festivitats religioses.
- Un recordatori de les cases que antigament hi havien al centre del poble.

Vaig néixer el 20 d’octubre de 1924 a Madrid i visc a la Garriga des del 18 d’abril de 1946. M’he guanyat la vida de la mateixa manera com se la guanyaven la meva dona i el meu cunyat: amb la venda del peix, teníem una peixateria a la Garriga. La botiga estava al carrer Calabria número 34; nosaltres ens vam jubilar tots del negoci i la botiga es va tancar, ara mateix ja no existeix aquesta peixateria. La única que ha continuat venent peix és la meva filla, que ho fa en una botiga del carrer Banys.