Entrevista a Francis Sánchez Giménez (2005)
Principals temes tractats:
- La fugida d’Algèria i l’arribada a la Garriga.
- El procés d’integració a Catalunya.
- L’aprenentatge del català.
- Vida laboral a la Garriga.
Principals temes tractats:
- La fugida d’Algèria i l’arribada a la Garriga.
- El procés d’integració a Catalunya.
- L’aprenentatge del català.
- Vida laboral a la Garriga.
Principals temes tractats:
- Una infantesa a cavall de l’Hospitalet i de la Garriga.
- Els estudis.
- El seu avi Lluís Viñas.
- La prepotència dels estiuejants.
- El cinema de can Xic Corder, el de l’Alhambra i el Patronat.
- L’evolució de l’escola de monges: introducció del català i de les classes mixtes.
- Les divisions ideològiques de les primeres eleccions municipals a la Garriga.
- Els avançats models pedagògics de la Catalunya republicana es perden amb la guerra i el règim franquista.
Principals temes tractats:
- Records d’infantesa a Arenys de Mar.
- La vida associativa de la Garriga a finals dels anys 50.
- La seva relació amb el món de la ràdio durant el franquisme.
- Vida laboral a la Garriga.
- La gestió del primer ajuntament democràtic.
- Els problemes derivats del creixement demogràfic actual a la Garriga.
Va néixer el 2 de juliol de 1930 a la Garriga. De petita va anar a les Franciscanes del carrer Cardedeu de la Garriga. Més endavant les circumstàncies familiars (el seu pare fou assassinat l’any 38) la portaren a estar interna al Sagrat Cor de Barcelona. La voluntat pròpia i de la seva família de que es pogués valer per si sola la van portar a la Universitat de Barcelona. Va deixar la carrera temporalment per casar-se. El matrimoni va portar 4 fills, qüestió que no va impedir que fos capaç de reprendre els estudis universitaris, alternant els estudis amb l’educació dels seus fills.
Va néixer el 22 d’octubre de 1922 a la Garriga. Treballadora en una fàbrica de tovalloles i dependenta d’una joieria. Va realitzar els estudis primaris a la Garriga. El seu pare era mecànic i la seva mare tenia una botiga. Ha tingut tres germans i tres fills.
Va néixer el 31 d’octubre de 1932 a la Garriga. Va estudiar els estudis primaris i de Correspondència Mercantil a l’escola Sant Lluís. El seu pare era de Barcelona, on treballava de muntador d’estructures de ferro. Va arribar a la Garriga amb motiu de la construcció del pont de ferro de can Palau. Un cop finalitzada aquesta feina es va quedar al poble. La mare de Joaquim Rusiñol és garrigenca i era filla dels fondistes que es feien càrrec de l’Hotel Doré, on tota la família va viure durant alguns anys.
Va néixer a la Garriga el 12 de gener del 1945. Actualment, porta el Cinema de la Garriga, al qual l’ha anomenat afectuosament el «Cinema Paradiso-2», està a punt de cumplir els 60 anys i viu al carrer Anselm Clavé. Durant la seva infantesa va viure a la casa familiar del carrer Calàbria, 139 amb els seus pares, Antoni Miró i Antònia Casulà, i la seva germana Elvira. Va cursar els seus estudis a Les Franciscanes i al St. Lluís, fins els 17 anys. Està casat i té 3 fills, dos nois i una noia.
Nascut a Vilassar de Mar el 26 de març de 1926. Va passar la seva infantesa en aquest poble del Maresme. El seu pare va ser un intel·lectual catalanista molt vinculat a la defensa de la llengua catalana. Va fundar una escola d’estudis primaris a Vilassar de Mar dins del marc de l’Associació Protectora d’Ensenyança Catalana, on va estudiar Martí Suñol. A mitjans dels anys trenta es trasllada a Vic amb la seva família, on va veure esclatar la Guerra Civil.
Nascut a la Garriga el 16 de desembre de 1922. El seu avi, Pau Tey i Torras era l’agutzil de la Garriga, el seu pare era paleta i la seva mare es dedicava a les feines de la casa. Va néixer al carrer Calàbria. Va estudiar als Maristes de la Garriga i després a Barcelona va estudiar mecànica. Ha treballat durant els últims 25 anys a l’empresa Ribiera S.A., que es dedicava a la manipulació de ferros. Aficionat a la fotografia, va immortalitzar juntament amb el seu oncle alguns episodis històrics de la Garriga, com per exemple el bombardeig de la Guerra Civil.
Quan va acabar la Guerra van detenir el meu pare, perquè el van trobar en una llista de defensa passiva de l’època del Comitè. La defensa passiva era defensar la població, però sense armes. I a ell l’havien apuntat, però no era del Comitè. Tot i així, el van agafar i el van tenir dos o tres dies a la presó.