Dones. Dels últims anys del Franquisme a la transició democràtica

Entrevista realitzada l'any 2016, per al documental "D'aquí i d'allà. Gent de la Garriga", que pots veure clicant aquí.

Entrevista realitzada l'any 2016, per al documental "D'aquí i d'allà. Gent de la Garriga", que pots veure clicant aquí.

- Pues yo les iré haciendo como preguntas abiertas, me van contestando, pues lo que vosotras sentíais, lo que vosotras pensábais en ese momento, ¿os parece bien? Primero de todo lo que sí me gustaría es que se presentaran, me dijeran de dónde son, me decís lo que queráis de vosotras, y qué representa para vosotras La Garriga.
ANA: Ahora todo porque es nuestro pueblo ya.

- Pues que empiece ¿cómo se llama usted? Ana, pues venga Ana, empieza usted
ANA: Venga, ¿qué tengo que decir? Pues pregunta.
GENOVEVA: ¿Cuándo viniste?
ANA: Bueno, me presento.
GENOVEVA: Sí, exacto...

- Ens dius com et dius, on vius i què representa per a tu la Garriga?
Jo sóc la Neus Miró, sóc filla de la Garriga i els meus pares també ho eren. La Garriga per a mi és el meu poble inclòs us diré que quan em vaig casar al cap de poc al meu home li va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar fora del poble, ell també és fill de la Garriga i fill de pares garriguencs, i clar tot això després de casar-nos teníem el nostre piset que havíem fet amb el nostre esforç, perquè evidentment en aquella època teníem els nostres problemes.

- Vivíeu sols?

- Com vau començar a ficar-vos en contacte? Com us vau començar a organitzar i a partir d’aquí...
MERCÈ: Es va començar a gestionar totes aquestes coses arrel, jo penso molt, arrel de que el senyor Suñol va venir a la farmàcia la Garriga, aquesta és la veritat, ell tenia unes inquietuds i era d’uns pensaments, que clar nosaltres aquí en el poble no teníem.

- D’on venia el senyor Suñol?

- Si has participat en el teu cas en el tema de les puntes i després la part més educativa, tu com a profe i tu com a profe de nanos de fills immigrants andalusos, extremenys, com era la relació amb aquests immigrants si la relació era diferent. Una mica és això tu com a educadora d’aquests fills, com veies els pares... Això era una banda, complicat eh, i després per una altra..

- Lo primero que te presentes un poquillo, que digas quién eres, de dónde vienes ¿qué representa para ti la Garriga? ¿Qué es la Garriga?
LUISA: Pues, yo me llamo Luisa Granados, procedo de Andalucía, de Almedinilla. (¿A dónde miro, es igual... ah! A ella...) aterricé aquí en la Garriga, bueno, me trajeron, tenía 11 ó 12 años, por ahí va... después, cuando tenía 22, me llevaron a Riells y ahora he vuelto otra vez aquí, porque era el sueño de mi vida por decirlo de alguna manera.

- ¿Por qué fue un sueño para ti?

GLÒRIA: És com un questionari més o menys?

- No... és una mica obert; el que volem és que ens expliquis la vessant personal, com has viscut com a dona, la teva infància amb la teva mare, l’educació i la vida domèstica... i després, doncs, com a dona adulta, com vas viure pel teu compte. D’altra banda, també, com vas introduir-te en els moviments socials de la Garriga: com va ser?, quan?, i... què va representar per a tú? Doncs podem començar...
GLÒRIA: Per infància no?

- No... millor que et presentis i ens diguis què significa per tu la Garriga.