Metodologia de la recerca

-> Veure mapa en pantalla completa

El llac de la Garriga. El repte d’investigar un paisatge al·luvial desaparegut.

La urbanització de pràcticament tota la plana al·luvial del riu Congost a la Garriga és un procés que es va iniciar a mitjans del segle XIX i que, a finals del segle XX, pràcticament estava acabat. Actualment, només uns petits espais romanen al marge d’aquest, més per efectes de la crisi econòmica iniciada a principis del present mil·leni que per una eventual voluntat de mantenir el testimoni dels antics usos agrícoles de l’entorn. De fet, el que avui no són cases, centres comercials o indústries són erms que, sens dubte, seran valoritzats per alguna d’aquestes activitats tant aviat com la inversió es consideri atractiva.

En poc més de segle i mig, doncs, ha desaparegut una realitat material que tenia segles d’antiguitat i que era formada per camps, basses, canals i camins. També s’ha fet fonedís un feix de coneixements tècnics integrats per processos de treball camperols i rígids calendaris agrícoles que calia seguir. Igualment s’ha esvaït una realitat social complexa, feta de comunitats de regants i individualistes agraris, que, entre altres coses, ha omplert els arxius garriguencs de centenars de documents sobre conflictes i concòrdies per l’ús de l’aigua, entorn de la qual girava la vida d’una bona part de la població local. Avui estem assistint al darrer acte d’aquesta desaparició d’un paisatge cultural sencer: el mateix record es va retirant de la memòria col·lectiva de la majoria de persones que viu actualment a la Garriga.

En aquesta recerca hi hem col·laborat arqueòlegs, historiadors i geòlegs. Un denominador comú d’aquestes disciplines és que, a partir de diferents fonts d’informació, tenen en compte les transformacions al llarg del temps per donar resposta a la necessitat que tenim les persones d’entendre el món actual. Investigar sobre això vol dir, entre altres coses, comprendre el recorregut històric dels espais geogràfics. Aquest recorregut és sempre una barreja complexa de processos interrelacionats, entre els quals els geològics (el clima, el moviment de l’aigua, els elements que formen els sòls) i antròpics (relacionats directament amb accions humanes com l’agricultura, la ramaderia o la desigualtat dels humans en l’accés als recursos). Aquesta recerca sobre la història d’un paisatge garriguenc ben singular és, per sobre de tot, un procés que proporciona eines per a l’aprenentatge i la gestió del territori a partir de l’experiència de les societats passades.

A l’hora d’estudiar, interpretar i explicar la història d’un paisatge com el de la plana al·luvial garriguenca en la llarga durada, els investigadors es troben que determinats processos de la mateixa història que es vol comprendre han desfet les restes físiques que podrien ajudar a interpretar el passat. Es tracta d’una paradoxa que, no per habitual menys irritant, es troba sovint en els estudis d’història del paisatge. Així, per exemple, la urbanització del barri de Ca n’Illa ha comportat la desaparició de la major part de la infraestructura agrària o del parcel·lari que permetrien, de conservar-se, estudiar amb detall la seva història. L’aparença actual del barri de Ca n’Illa, de fet, mostra com poques altres zones del terme de la Garriga, de manera tan coherent i unitària, les aspiracions d’una societat -dels darrers 30/40 anys- que ha volgut deixar enrere una classe “treballadora”, i més enllà “pagesa”, en crisi, per convertir-se en una classe que es percep com a “mitjana”, encara que no sempre això es correspongui amb la realitat.

Les eines de la recerca: fonts històriques i modelització digital

Per a estudiar la dinàmica del paisatge anterior a finals del segle XX s’ha treballat sobre la base d’un entorn virtual on s’ha recreat la geografia de l’àrea d’estudi. A partir d’aquest model s’ha pogut manipular el paisatge, com si es tractés d’una maqueta: s’han incorporat elements desapareguts i “desmuntat” processos irreversibles, generant una informació geogràfica que no pot ser analitzada a partir de la realitat física actual. La informàtica, doncs, ofereix una plataforma particularment útil per treballar a partir de models i el nostre treball s’ha basat en un entorn digital creat a partir d’aplicacions informàtiques que s’engloben dins el nom de “Sistemes d’Informació Geogràfica” (SIG o GIS per fer-ho breu). Si bé el resultat té l’aspecte d’una recreació de geografies antigues (mapes), cal tenir present que, més que una recreació exacta de les coses tal com eren en unes dates o períodes concrets, es tracta d’una representació sobre l’espai d’una sèrie de dades obtingudes d’unes fonts determinades que, al seu torn, depenen de la seva selecció, de la seva capacitat informativa i de la capacitat analítica dels investigadors.

Fotografia aèria

Les imatges aèries han estat una primera font. Les fotografies preses des de l’aire aporten una gran quantitat d’informació geogràfica i, actualment, són la base a partir de la qual s’elaboren els mapes. A través de sèries d’imatges aèries d’un territori es poden extreure de forma ràpida i precisa dades que van des del relleu a la localització de construccions humanes o, posem per cas, la vegetació. Les sèries aèries són també documents històrics, ja que reflecteixen el territori en un moment concret: observant les imatges d’un mateix indret al llarg del temps es poden observar els canvis, des del pas de les estacions a canvis més imperceptibles a primer cop d’ull com ara, per exemple, l’avenç o retrocés d’un determinat tipus de bosc.

Tant l’aviació com la fotografia són tecnologies força modernes i només a partir del segle XX disposem d’aquest tipus de documents. De fet, no és fins a la Segona Guerra Mundial que, com a conseqüència de la importància estratègica del bombardeig aeri, es comencen a fotografiar territoris de manera sistemàtica. Així no és cap casualitat que les primeres imatges aèries de la Garriga les prenguessin els bombarders italians durant la Guerra Civil o, en el de la Península Ibèrica, les primeres sèries completes les portessin a terme avions nord-americans (són els anomenats “Vols americans” 1945-1946 i 1956-1957). En particular el del 56-57 es va realitzar amb òptimes condicions tècniques. Aquests dos vols representen la primera imatge aèria completa de la península, tot just abans dels grans processos de transformació del paisatge de les dècades de 1960-1970.

Models Digitals del Terreny

La fotografia representa objectes del món real a partir de la llum i sensors òptics. Coneixent-ne els principis de funcionament es poden fer càlculs matemàtics per tal de saber algunes característiques d’aquests objectes. Gràcies a això es poden generar ortomapes i models del relleu (anomenats Model Digital d’Elevacions o MDE) dels territoris fotografiats. Evidentment, la precisió depèn de la resolució de la imatge i del procés de transformació aplicat. En el cas concret de Ca n’Illa, s’han utilitzat les imatges de la sèrie de 1956-1957 dels vols americans com a ortomapa (hem fet servir el creat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i d’accés públic) i també com a base per a un MDE (en aquest cas l’hem hagut de crear nosaltres mitjançant la fotogrametria). A partir d’aquí hem pogut interpretat quins objectes hi havia a la zona estudiada i quina era la seva posició, forma i volum, així com comparar les dades obtingudes amb les procedents d’altres documents veure fins a quin punt el disseny de l’espai agrícola de mitjans segle XX conservava traces d’èpoques anteriors. 

Cartografia històrica

Un segon tipus de font és la cartografia, els mapes i plànols com a eina bàsica de representació de l’espai. Mentre en el passat es produïen de forma molt més esporàdica, especialment quan es tracta d’escales molt grans a nivell submunicipal, en l’actualitat estem acostumats a cartografia d’alta precisió que s’actualitza de forma pràcticament immediata. 

Els mapes també són documents històrics sobre el període en que han estat elaborats. La Cartoteca de l’Institut Geogràfic i Cartogràfic de Catalunya i l’Arxiu Municipal de la Garriga conserven mapes i plànols de la població elaborats al llarg dels segles XIX i XX, que en gran part provenen de l’interès pel desenvolupament urbanístic com a motor econòmic local. Per aquest mateix motiu, la majoria d’aquests documents es fixen en el nucli urbà i la xarxa de camins. Un document una mica diferent és el “Plano geométrico del término jurisdiccional de la Garriga, dividido en 21 secciones, con la subdivisión de todas sus propiedades y clases de cultivo a escala 1:2500”, acabat per l’agrimensor Ignasi Caballol de Mataró l’any 1853, ja que fa una descripció completa del terme, també a nivell del parcel·lari rural, tot detallant les terres, el seu propietari i el tipus de producció. Cal comptar a més que el coneixement topogràfic del segle XIX ja permetia elaborar una cartografia de gran precisió que es pot relacionar amb la cartografia actual amb un marge d’error molt petit.

Georreferenciació

Tant els mapes antics com la fotografia aèria es poden relacionar entre ells i amb la cartografia actual a partir les coordenades dels objectes que hi apareixen. Això permet representar mitjançant de processos de georeferenciació els diversos documents en la corresponent posició geogràfica, i comparar-los de manera pràctica i eficaç. El visor de mapes desenvolupat en aquest projecte és un exemple del resultat d’aquest tipus de treball.

El conjunt de material cartogràfic, però, no permet anar més endarrere del segle XIX. Per a un estudi sobre els canvis en la llarga durada en el temps s'ha de recórrer a la documentació històrica moderna i medieval. Els textos relatius a la Garriga, que s’inicien a mitjan segle X, es troben dipositats en diversos arxius locals i foranis, tant públics com privats. Hom es pot fer una idea del potencial d’aquesta documentació tenint en compte que només els documents escrits sobre pergamí i que es troben en arxius a la mateixa població sumen uns 1000 exemplars entre els segles XII-XVII. Entre aquests, els altres pergamins preservats en altres arxius i la incomptable documentació en paper, disposem d’un gruix de dades aprofitables per conèixer els paisatges del passat que tot just hem començat a explotar. Entre aquests documents històrics també hi ha un plànol del segle XVIII on es representa de forma esquemàtica part de la plana al·luvial a prop de Ca n’Illa. Elaborat segurament en el context de la reconstrucció de l’espai agrari després d’una riuada, es tracta d’un document que, degudament processat, es pot relacionar amb els més precisos documents topogràfics del segle XIX. Mitjançant aquests processos de treball, es pot realitzar el primer treball d'anàlisi, consistent en «dibuixar» els diversos elements que conformaven el territori: hidrografia, camins, recs, edificis i parcel·les, que són els elements en els quals ens hem fixat per elaborar els materials inclosos en aquesta web. Els SIG permeten també incloure informació sobre cada objecte representat, vinculant els diferents elements informació històrica i arqueològica que en faciliti la interpretació.

Sondeigs geoarqueològics

Els sediments que han quedat enterrats sota els paisatges actuals són un altre registre dels canvis ocorreguts en l’espai. Tant la geologia com la arqueologia (i millor una combinació d’ambdues) són disciplines que permeten interpretar aquests  canvis. Com que és inviable excavar tot un territori i processar-ne tot el sediment, arqueòlegs i geòlegs treballen a partir de mostres. Un sondeig geoarqueològic, això és, un forat que permet accedir al sediment enterrat, descriure’l i interpretar-ne les dinàmiques, genera precisament aquestes mostres.

En l’estudi de Ca n’Illa s’ha dut a terme un sondeig utilitzant una pala mecànica al pati de l’Institut Vil·la Romana amb l’objectiu de comprovar si allò que s’havia intuït a partir de l’anàlisi dels documents podria haver deixat algun registre al subsòl que permetés, per una banda, corroborar les interpretacions preliminars i, per una altra, estudiar-ne les característiques. Els dos principals elements que es volien estudiar eren els que sembla que haurien marcat la topografia bàsica de la zona abans dels segles XVIII-XIX: la presència d’un antic braç del Congost a l’est de Ca n’Illa i la presència d’un llac o estany.

El resultat del sondeig ha estat un perfil, una seqüència de sediments de diverses característiques a partir dels quals interpretar els processos que van afectar la plana al·luvial. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una petita finestra cap a un punt concret d’un paisatge extremadament complex. Però, tot i que caldria una recerca més sistemàtica per arribar a conclusions més definitives, es tracta d’un primer cas sobre el que es pot començar a construir una història.

Autors de l'estudi:

Arnau Garcia Molsosa (Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)); Jaume Oliver Bruy (Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)); Santiago Giralt Romeu (Institut de Ciencies de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC)); Tania Polonio Alamino (Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)); Josep M. Palet Martínez (Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)).