Observant els actuals usos del sòl, es veu com l'agricultura, que fins a mitjan segle XX encara definia el paisatge de la plana al·luvial, ha estat substituïda pels usos residencials, industrials i de serveis, a més de pels erms generats per la crisi econòmica de principis del present mil·leni. En aquest lapse de temps, la població garriguenca ha passat dels 1.767 habitants de 1900 als més de 15.000 actuals.
-> Veure mapa en pantalla completa
A partir del 1970, l’agricultura i la ramaderia garriguenques van patir una recessió que s’ha titllat d’”importantíssima” i van esdevenir, activitats “marginals”. A principis del segle XXI, també la plana al·luvial va sucumbir a la pressió urbanística, afavorida per una normativa per a la qual el manteniment dels espais irrigats no era prioritari. Avui, aquell espai és un mosaic d’habitatges, grans superfícies comercials, indústries i erms on només les masies de Can Terrers i de Ca n’Illa (que ja no es dediquen a l’activitat agrícola) recorden que allò fou, almenys des de l’Edat Mitjana, un espai conreat.
 Resclosa obsoleta del Regadiu de Can Noguera |
 Espais irrigats abandonats a la Garriga |
La destrucció del paisatge agrícola a la plana al·luvial té una història que es remunta als inicis, a mitjan segle XIX, de l’urbanisme contemporani. Aquest ha optat per la destrucció dels espais agrícoles i per la promoció d’un complex entramat format per l’administració pública i les empreses privades que, avui, recicla un nucli urbà pràcticament saturat i promou l’ocupació urbana de la perifèria, per satisfer la demanda de noves activitats i clients i, alhora, afavorir el negoci de la construcció.
Així, el regadiu de les Roques d’en Nualart, creat a la segona meitat del segle XVIII, reflecteix aquesta història dels espais agrícoles de la plana al·luvial. L’any 1818 feia 3,73 ha. Al segle XX, la reducció es va deure primer a la construcció de la carretera de l’Ametlla sobre els horts als anys 1920 i, després, a la construcció del polígon industrial de Can Met Sidru i d’un passeig fluvial al sud de la mateixa carretera als anys 1980. La destrucció del tram inferior del Regadiu va suposar una pèrdua de gairebé la meitat de la superfície irrigable original. Als anys 1990 es van destruir deliberadament altres parcel·les al nord de la carretera. L’any 2003 tenia una superfície d’unes 2 ha i avui encara és més petit. Tot i que en el moment d’escriure aquestes línies el tram superior conserva parcialment la morfologia original de la sèquia principal, els canals (“fiols”) secundaris i les parcel·les de conreu, amb el camí antic de l’Ametlla que travessa el regadiu, aquest també té els dies comptats. La seva destrucció només ha estat momentàniament aturada per l’efecte de la crisi immobiliària de principis del segle XXI.
|
|
 Equipaments a l'antiga plana al·luvial agrícola |
 Recs obsolets a la riba del Congost |
 Erms agrícoles fins no fa gaire regats pel Rec Monar |
 Horts del Rec Monar sota pressió urbanística |
