Estudis i treballs

Pòster presentat al congrés "Crossing boundaries: the creation of foodscapes", l'any 2015, resultat d'un estudi dels autors sobre els sistemes de regadiu a la Garriga entre els segles XII i XXI.

Informe que recull els resultats preliminars de la intervenció arqueològica desenvolupada al subsòl del carrer d’Anselm Clavé, a l'altura de les finques 9A i 9B, dins del nucli urbà de la Garriga, amb motiu d’unes obres de canalització en rasa d’un servei de gas. L'informe també inclou l'afectació d'aquestes estructures a causa de les obres.

La intervenció s’ha dut a terme a l’exterior de la finca corresponent al número 34 del carrer de Sant Francesc, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental). Les tasques s’inclouen dins el projecte de construcció d’un edifici plurifamiliar format per aparcament soterrat, planta baixa i tres pisos que ocupa bona part de la parcel·la on se situa, delimitada per la plaça del Doctor Montal, el carrer de Sant Francesc, el carrer de la Doma i el carrer de Llerona. L'informe documenta les restes arqueològiques trobades en el context de les obres, així com la seva afectació.

Informe de la intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de les obres de
rehabilitació l’espai de la Ctra. Nova, entre la plaça Mossèn Jaume Oliveras i el carrer de La Doma, per part de SERVIÀ CANTÓ S.A. i que es troba dins la zona de protecció arqueològica del nucli històric de la Garriga.

Informe de la segona fase de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Can Noguera, realitzada l'any 2010 en el marc del projecte per a la construcció de dos blocs de pisos de protecció oficial.

Informe de les estructures localitzades a la intervenció arqueològica realitzada a la plaça de la Pau, en el marc del projecte de construcció de diversos blocs d'edificis plurifamiliars i del projecte d'urbanització de l'espai.

Informe de la intervenció arqueològica realitzada amb motiu de les obres de millora del carrer dels Banys, el Figueral i Plaça de Sta. Isabel.

Informe del tractament de les restes arqueològiques no extretes als carrers Sant Francesc, núm. 34, i de la Doma, núm. 8. La intervenció arqueològica s'ha realitzat en el context de la rehabilitació de l'edifici del c. Sant Francesc, 8, per la necessitat de connectar-lo a la xarxa de clavegueram.

Informe sobre la campanya de consolidació de la Vil·la romana de Can Terrers realitzada l'any 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de la Garriga.

Informe tècnic final de la intervenció arqueològica a la galeria subterrània de l'església de Sant Esteve de la Doma, situada a la sagristia del temple. La intervenció ha estat realitzada per l'empresa Arrago SL l'any 2022, per encàrrec de l'Ajuntament de la Garriga.

S'ha realitzat també un estudi antropològic de les restes humanes aparegudes a la galeria, els resultats del qual podeu veure aquí.

Informe de la realització d’una intervenció arqueològica preventiva i d’urgència, per tal d’evitar el deteriorament de les restes arqueològiques de dos enterraments situats al camí d’accés a la casa que hi ha just a la banda nord de l’església i del cementiri actual de la Garriga i més al sud, d'algunes lloses que podrien correspondre a una tercera sepultura.

Informe de la intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de la rehabilització de la Plaça de l'Església, la Plaça de Can Dachs i el carrer del Centre, per part de l'Ajuntament de la Garriga. Aquest espai es troba dins la zona de protección arqueològica del nucli històric de la Garriga.

Memòria d'intervenció arqueològica. Intervenció arqueològica de l'any 2005 a la vil·la romana de can Terrers.

Intervenció arqueològica al Casal de Rosanes realitzada en el marc de la rehabilitació de diversos espais annexos a l'edifici principal, per a un canvi d'ús.

Informe de la intervenció arqueològica a la plaça del Silenci que ha consistit en el control arqueològic de l'execució de les rases del futur enllumenat de la Plaça del Silenci, dins del projecte de construcció d'una rotonda. Els treballs han permès la localització del mur de tancament de l’horta de Can Sala.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 14.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Tesi doctoral de Comunicació visual en arquitectura i disseny sobre l'arquitecte Xavier Turull i Ventosa. Les seves obres més destacades es troben a la Garriga i hi poden trobar el Casino i el Patronat, entre d'altres.

Article publicat als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 10.

El projecte la Garriga Invisible, impulsat per l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de la Garriga, va néixer amb aquests objectius:

1. Posar en valor espais urbans, arquitectònics o paisatgístics i explicar l’evolució del paisatge, l’urbanisme i la societat garriguenques a partir d’elements fins ara menystinguts per les polítiques d’activació patrimonial.
2. Fer aquest procés aplicant tècniques de la interpretació del patrimoni i fent un ús central de la participació ciutadana. Sense menystenir la recerca formal, el pal de paller dels continguts dels diversos espais ha de sorgir de la participació de la gent que viu i fa ús d’aquell espai.
3. Fomentar el sentiment de pertinença, la integració i l’adquisició de coneixements sobre l’espai on viuen de les persones on es desenvolupi el projecte i, també, de la resta de població de la Garriga.
4. Realitzar un projecte cada dos anys, de manera que la Garriga Invisible compti amb un corpus de coneixement i unes actuacions sobre el terreny regulars i sostingudes en el temps.
5. Crear una Estació d’Interpretació a partir del procés de participació de cada projecte, lligada a l’estructura de senyalització turístico-patrimonial que ja fa anys que desenvolupa l’Ajuntament de la Garriga. L’indret on situar aquesta estació d'interpretació també ha de sortir de la participació ciutadana.
6. Generar activitats (visites guiades, activitats interpretatives...) que posin en valor la Garriga Invisible i que s’integrin a l’oferta turístico-patrimonial de la Garriga.

La primera acció vinculada al projecte es va realitzar al barri del carrer Nord, als coneguts com a Pisos del Secretari. Va consistir en la realització d'un procés participatiu, liderat per l'empresa Adhoc Cultura SL, per encàrrec de l'Ajuntament de la Garriga. El procés es va allargar entre els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia de la COVID-19.

El resultat d'aquesta recerca es troba als documents que us podeu descarregar en aquesta pàgina i a les entrevistes que podeu consultar aquí. Així mateix, durant l'any 2022, s'ha instal·lat al carrer Nord una estació d'interpretació que permet conèixer la història del barri i de la seva gent in situ.

Article publicat a "Cuadernos de arquitectura y urbanismo", núm. 107 i que parla sobre l'arquitectura modernista del nostre poble.

El Dietari de la Guerra Civil a la Garriga, d’Antoni Bulbena i Tosell, lingüista, traductor i editor, és la continuació de les memòries del mateix autor, que va titular Records d’un barceloní octogenari. De fet, la primera part del Dietari, la corresponent a l’any 1936, forma part d’aquelles memòries.

El dietari que us podeu descarregar aquí sota és un important document que retrata els anys que l'autor va passar a la Garriga, on es va refugiar durant la guerra, i on va morir, el 1940. Ho feu a la seva casa del carrer Calàbria número 30.

Antoni Bulbena va ser un intel·lectual de la Renaixença catalana conegut, reconegut i recordat per la traducció i edició de molts clàssics, entre d'altres la primera traducció al català del Quixot, de Cervantes. Des de la seva casa d’estiueig de la Garriga, va escriure les seves memòries i aquest Dietari, on relata les seves vivències, les seves opinions i les informacions que recollia sobre la Guerra Civil. Entre d'altres, l'autor parla del dia a dia de la guerra a la Garriga.

Per tant, des de la seva visió i conviccions catalanistes i conservadores, el dietari és un testimoni únic de tot allò viscut al poble durant el conflicte i immediatament després de l’ocupació franquista del febrer de 1939. L’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga posa a les vostres mans un document excepcional sobre aquest episodi de la nostra història, que ha marcat l’evolució del nostre país i la memòria i els records de molta gent.

L'edició ha anat a càrrec de Jordi Serra i Massansalvador, a qui hem d'agrair la seva feina, entusiasme i col·laboració constant. Així mateix, l'Ajuntament agraeix la col·laboració i bona predisposició de la família d'Antoni Bulbena, i la participació al projecte de la historiadora Elisenda Barbé, amb un pròleg per contextualitzar històricament aquest període a la Garriga.

Article de Jaume Oliver a la revista Lauro.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 12.

El present treball recull part de les recerques a l’entorn de l’activitat de l’editorial Victoria i la seva fàbrica de rotlles de pianola. L’objectiu és documentar un episodi d’altíssim interès històric i cultural que, malgrat disposar d’un cert reconeixement local, no ha transcendit en la mesura que hom consideraria desitjable.

La documentació sobre Rollos Musicales Victoria, empresa pionera en la fabricació de rotlles a la Península Ibèrica, ofereix un punt de vista privilegiat per radiografiar el fenomen tant des de la perspectiva de la producció com del consum i la recepció musical durant les tres primeres dècades del segle XX. L’estudi exhaustiu del Fons Blancafort, conservat a la Biblioteca de Catalunya, ha permès conèixer certs detalls tècnics i informacions inèdites sobre els mètodes de producció de l’empresa garriguenca.

Per altra banda, l’estudi dels seus catàlegs ens farà abordar interessants qüestions relacionades amb la recepció musical d’una època en què el rotlle de pianola era el suport sonor dominant, abans que el disc i la ràdio en prenguessin el monopoli. Si bé Victoria no va ser l’única empresa catalana dedicada al negoci de la pianola, sí que fou l’única que produí rotlles propis i també la que ha deixat, amb molta diferència, més material per a l’estudi.

L’abast comercial de l’empresa de la Garriga fou tal que permet establir interessants connexions entre l’àmbit internacional i el local. Des d’una perspectiva de mercat, Victoria fou capaç de crear un producte d’alta qualitat i d’assumir una tecnologia innovadora amb uns recursos que, com veurem, són força limitats si els comparem amb els de les grans multinacionals de l’època.

Com si es tractés de la punta d’un iceberg, la documentació de l’empresa de la Garriga ens ha posat rere la pista d’un relat sorprenent, poc conegut i que, per tant, cal reivindicar de manera decidida.

Article analitzant les respostes inèdites del municipi de la Garriga al qüestionari del "Correo general de España" de F. M. Nipho, realitzat l'any 1770.

Un estudi sobre l'evolució dels paisatges culturals de la Vall del Congost entre els anys 1850 i 2005, en un entorn de límit del paisatge mediterrani de plana i el de muntanya. En concret, l'estudi se centra als municipis de la Garriga i el Figaró-Montmany.

Article publicat a la revista "Cuadernos de arquitectura", núm. 44 (Viviendas).

Article publicat a "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 15.
Es tracta d'una ressenya del llibre de Xosé Aviñoa Pérez que fa un estudi biogràfic de la vida i l'obra de l'il·lustre músic garriguenc Manuel Blancafort.