Centre de documentació històrica de La Garriga

Slide 3
Slide 2
Slide 1

baner-garriga-llac.jpg       baner-garriga-la-solfa.jpg

 

Entrevista a Antoni Pardo i Lucas (2009)

Cognoms
Pardo i Lucas
Nom
Antoni
Data de naixement
13/06/1935
Lloc de naixement
Arenys de Mar
Temàtica
Soundcloud o Youtube

Bueno, Antoni Pardo Lucas, sí... (data de naixement), el 13 de juny del 35 a Arenys de Mar, al Maresme. Bé, això és una llarga història que potser no té massa a veure amb el context de lo que estem tractant, però vull dir, bueno, nosaltres doncs... l’ambient familiar era doncs, de pescadors, tota la meva família a Arenys de Mar eren pescadors, tenien una barca i bé, es pot dir que en cap moment vaig passar gana, lo que es diu gana, que en aquell temps, en el 35, hi havia qui la passava. Nosaltres doncs, amb el peix que pescaven els meus tíos bàsicament, perquè el meu pare és una altra història... doncs el venien a plaça i doncs nosaltres l’intercanviàvem per d’altres productes i no hi havia cap mena de problema, és a dir, podíem menjar cada dia com està manat, com cal, sí, sí... bueno, no sé... Llavors vaig venir aquí a la Garriga al 54, és a dir, tenia 19 anys, estava fent la mili, i bé, doncs jo en aquí tenia els meus tíos... Bueno, és clar, jo et deia que era una llarga història perquè s'hauria de tornar endarrere amb el tema dels meus pares, no? El meu pare doncs, el 39 el va enganxar en zona Republicana, ell també era d'Arenys i doncs el varen portar cap a Argéles. En allà doncs bueno, portava una ferida a la cama que doncs li va agafar gangrena i lo que sigui i doncs, es va morir en allà, per cert que doncs amb en Joan Garriga i algú més doncs, estem intentant esbrinar on van anar a parar les restes del meu pare, no? Però el fet és aquest, i jo als tres anys em vaig quedar sense pare i un any després va morir la meva mare, de manera que jo vaig viure amb els meus oncles, amb els germans de la meva mare i doncs, al final, una de les germanes de la meva mare no podia tenir fills, estava casada amb un guàrdia civil i amb ell el van destinar aquí a la Garriga, és a dir que de rebot vaig venir a parar a la Garriga un cop acabats els estudis, sí.
Ara tinc 74 anys. Bé, jo era tècnic tèxtil, bueno, vaig fer doncs en els Hermanos, en els germans gabrielistes d'Arenys de Mar, doncs el que llavors era el Batxillerat elemental, i després en l'escola industrial, la mestria industrial i d’aquí doncs, vaig anar a parar... doncs la feina va començar per aquí.

Als anys 60, políticament... doncs diguem-ne que es vivien moltes mancances, sobretot mancances democràtiques no? Estàvem doncs sota una dictadura i doncs sí, que evidentment, hi havia molts moviments doncs que d’alguna manera feien... actuaven de revulsiu a la societat doncs per lluitar contra aquesta època, contra aquesta època franquista, però realment doncs, s’havia de vigilar.
El problema és que jo estava entre dues aigües, m’explicaré, perquè sembla una cosa estranya això. No, doncs, jo vivia en aquí pel fet que la meva tia estava casada amb un guàrdia civil, jo, doncs, vivia amb la meva tia aquí a la Garriga, doncs viva a la caserna de la guàrdia civil, per tant jo, pel sol fet de viure en allà doncs, podia ser un element una mica sospitós doncs en quant als que realment lluitaven en aquell moment per les reivindicacions nacionals, i per altra banda se’m acostaven pel mateix motiu doncs, persones o personatges que potser no eren gaire recomanables.
Bé, aleshores doncs, vaig haver de guanyar-me a pols això, vaig haver de participar en totes les coses que hi havien doncs reivindicatives i punyetes, doncs, perquè no m’encasellessin a l’altra banda, no? Que de passada vaig ser sempre molt respectat pel meu oncle, eh!!, que vull dir doncs, també era un basc represaliat, perquè doncs li va agafar en zona republicana i també va perdre doncs, del mateix cos de la guàrdia civil, va perdre triennis i coses, vull dir que també el van castigar per estar amb això. No, no, sempre va entendre els meus plantejaments i mai em va dir res, en tot cas que anés amb cuidado.

Bueno, a veure, jo és clar, de l’església, bueno, no en sóc massa afí amb els seus plantejaments, no, diguem-ne per dir-ho d’alguna manera, però jo penso que en aquells moments també va tenir molt protagonisme, es va aprofitar molt de les iniciatives dels altres i evidentment doncs tenia una jerarquia sobre les decisions, inclús polítiques que es prenien en aquell moment. Bé, si que potser era l’únic lloc on no hi entraven doncs a represal·liar-te, però realment lo que fèiem eren classes de català en cases particulars, la Núria Albó, el Martí Suñol i bueno, amb gent d'aquesta i així, anàvem funcionant.
A l'església poc, poquet, això pertany doncs a una època molt anterior, en la que t'havies de casar a l’església, t’havies de batejar, havies de fer tot lo que en aquells moments et requeria, no?, la societat, sí, sí.

- Activitats dins les esglésies de caire "contra el règim", com a únics llocs segurs?.

Havia passat alguna vegada, sí, sí, havia passat i en alguna ocasió inclús doncs havien aturat el procés, eh!! Sí, perquè els hi semblava que allò podia ser perillós i intoxicant doncs el paraven, però... doncs al tanto amb els autors, al tanto amb el que es deia, i inclús a vegades al tanto amb les activitats, no?

- Català

Això va ser en Martí Suñol i la Núria Albó, tanto monta monta tanto, és a dir, que no sé qui dels dos va començar, però tots dos ho feien, i nosaltres, a llavors, la nostra colla que en aquell temps doncs teníem 25, 23, 22 anys, doncs aprofitàvem per anar a les classes de català que donaven, o bé en Martí Suñol, que en vaig fer unes quantes, o bé amb la Núria Albó, que vam acabar doncs de rematar-ho, sí, sí. Havia de ser privat, això, eh!! No es podia dir massa doncs: jo vaig a classes de català i dir català, doncs perquè en moltes ocasions doncs et senties dir allò de hable en cristiano, doncs segons com, i bé, anava el tema una mica així.

No la tinc gaire ubicada, present, els de l'ESCA, hi ha coses com, que era allò? El Pou Calent, que sí, evidentment, va ser doncs una injecció humorística que tocava temes del dia i que d'alguna manera podia ferir una miqueta les sensibilitats aquestes doncs, franquistes. Però amb l'ESCA no hi vaig participar, així com el Pou Calent, sí, perquè doncs fèiem coses i tal... doncs amb l'ESCA, no. I amb el JAC tampoc.

Jo, en aquell moment estava més liat amb coses del món, una miqueta, de l'espectacle, vull dir, emissora, teatre, totes aquestes manifestacions. L'escola de música doncs, que vam començar-la entre molts, natació, és a dir, estava liat amb totes aquestes coses.
L'emissora parroquial era tot un poema, aquella emissora, sí. Sí, l’emissora parroquial va ser una iniciativa, jo diria, que dels dos Planas, de l'Anton Plana i del Francesc Planas, que van anar a parlar amb el rector, li varen... li van dir doncs, que tenien aquesta idea, el rector doncs, la va acollir, li va semblar que sí, va montar una mena de cabina, doncs allà en els baixos de la rectoria i doncs allà van començar les emissions... el rector també hi participà molt. Estem parlant del 40, 42. El rector doncs participava en un programa que en deia "Pèrdues i troballes" i després doncs ja amb el rosari, naturalment, i coses de tipus doncs eclesiàstic, no? Nosaltres fèiem un altre tipus de programes, el radio teatre, poemes, coses d'aquest tipus.

- Anys 70

Semblava que tot i que es notava doncs no es notava exteriorment massa, perquè encara la cosa estava molt controlada, fins al temps que vam tenir la sort, ell no (és refereix a en Franco), de que ens deixés algú, no vam poder començar doncs a fer coses realment per lo que volíem, no? Llavors es feia tot en la clandestinitat.
Si que en feien de trobades clandestines... si, a veure, jo lo que trobo una mica estrany, doncs que una persona com el d'això... a veure si me'n recordaré... com el... ai!! Mare de Déu, ho veus com sempre anem igual amb això del punyetero "alemany, a veure, deixa'm mirar... no, no... hi ha una persona doncs que era, m’estranya molt que no se li hagi fet cap mena de reconeixement a nivell de persona il·lustre de la Garriga o així, que doncs va ser una persona que va lluitar moltíssim a la clandestinitat i que era el Joan Costa i Riera. El Joan Costa, que ja no el tenim entre nosaltres doncs va ser una persona que... doncs tot i que ell estava... era capellà, capellà molt peculiar, per cert, doncs això ho tenia molt clar, i va lluitar moltíssim, moltíssim a la clandestinitat per reivindicar els pobles catalans, els pobles de Catalunya.
Això, no sé si se li ha tingut en compte i jo, em sembla, doncs, que és un deute que la Garriga té amb aquest senyor.
Bueno, després no era ell sol, eh!! n'hi havien molts altres doncs que... a l'Assamblea de Catalunya, per exemple doncs, sempre hi trobaves algun garriguenc, no? I bueno, l’Assamblea de Catalunya va ser, doncs, una altra cosa, no? Ja ho tocarem.

Que participés en moltes de les activitats de la Garriga sí que n'hi havia molts, ara clandestins, no eh!! Clandestins ja dic, activitats clandestines... bueno, la natació no podia ser clandestina, les sardanes no eren clandestines tampoc, ni l'escola de música, ni no sé que més, potser... bueno varies coses. Jo no conec activitats clandestines a la Garriga.

El PSUC, ostres el PSUC, és que ... el SUC és una cosa així una miqueta delicada. Jo, em sembla que va ser l'any 36 o por ahí que el Partit Comunista d'Espanya, el Partit Comunista català, el PCC, la Unió socialista, que llavors era d’en Joan Comorera i el Partit Català Proletari, el PCP, doncs es van fusionar, es van unificar i van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, no?
Però bueno, aquest partit, més tard, doncs es va adherir a la 3a Internacional, i això doncs va provocar una sèrie de desavinences amb els socis i doncs aquí hi va haver la primera davallada del partit, no? Va ser important aquesta. Tot i així, en el Congrés del 68, a França, doncs, 90 representants d'aquest, doncs, varen tirar endavant o almenys impulsar el moviment estudiantil i obrer, i també la promoció de la formació del sindicat de Comissions Obreres.
Clar, tot això no es va acabar aquí, perquè llavors, en els Estatuts hi va haver doncs, una mica de desavinences, doncs de si utilitzaven el tema de leninisme o no, i en aquí també hi va haver una altra divisió. Varen passar de vuit diputats, que això va ser en el període 77-79 a un en el període 82 i 86, vull dir que tot això els hi va fer molt més mal que bé. De totes maneres lo que va quedar de tot allò, doncs és lo que avui és Iniciativa per Catalunya, i avui del tot, Iniciativa Verds, sí.
Bueno, a nivell del poble les repercussions... perquè suposo que va per aquí no? la cosa. Doncs les repercussions d'aquest partit no van ser especialment... doncs no ho sé, van ser purament testimonials, pràcticament, eh!!... perquè amb molt poca influència en el desenvolupament social del poble, és clar, tot i que en aquesta formació hi havia garriguencs de molta vàlua, cosa que en aquests moments potser no podríem dir, però és igual, estem parlant d'aleshores, eh!! I el meu punt de vista, que potser és equivocat, és que el nostre poble, amb molt poques tendències pels extrems, tant esquerres com dretes, doncs que continua pel mateix camí, doncs es veu i es pot constatar. Doncs si donem una mica una ullada a les últimes eleccions doncs, pel Parlament Europeu, eh, vull dir que s’han centrat en els partits de sempre, no? convergència, el PP... perquè aquí hi ha la bipolaritat, PSOE i doncs, Esquerra Republicana, bastant menys i Iniciativa la meitat dels escons d'Esquerra Republicana, vull dir que una miqueta doncs el poble mateix va marcant les tendències en aquest sentit.

- Assamblea de Catalunya

N’hi havien alguns que en formaven part, jo penso que tots els tenim en ment. Mira, a totes les assemblees hi trobaves gent, eh, de la Garriga, i un dels que més es veia evidentment era el Joan Garriga, i el que t’he dit, no? el Joan Costa.
L’Assamblea de Catalunya... a veure, es que havia pres notes, per això que no veia massa clar... L’Assamblea de Catalunya lo que va ser, evidentment va ser una plataforma antifranquista, i això queda absolutament clar. Es va constituir el novembre del 71 i va tenir la vista d’agrupar a la majoria de partits polítics de l’època, la majoria, eh!!, tots els del ventall democràtic, evidentment, no? els altres, ja ni... vaja, ni van ser convidats, no?. Però a més a més dels partits polítics va integrar sindicats, associacions territorials, comarques, barris, vull dir col·legis professionals, entitats i grups culturals, és a dir que aquest terme doncs que ha encunyat ara en Mas de "Casa Gran", jo diria que l’Assamblea de Catalunya sí que era doncs la casa gran realment, doncs per Catalunya, no? Era la que doncs, tots aquests, deixant de banda les seves idees polítiques tenien un únic objectiu que era la defensa de la identitat nacional.
És clar, l’Assamblea de Catalunya va ser, jo em penso que una gran troballa per lluitar, la majoria de vegades doncs, o gairebé sempre en la clandestinitat, i moltes vegades corrent davant dels grisos, però no es descartaria que en un moment com ara, si es pogués tornar en una fórmula com aquella, doncs atès amb els problemes que tenim amb l’estatut, amb el finançament, amb la identitat, doncs amb el reconeixement de la llengua, totes aquestes coses, eh, doncs seria bo que es tornés a fer una pinya i doncs, que tothom lluités una miqueta per aquests ideals.

Les Nacions Unides té altres connotacions, eh? De fet és quan organització internacional, penso que la van fundar, no sé si per allà al 45 o així, després de la segona guerra i que va agrupar en aquells moments, no sé si 53 o 54 països. Bueno, això s'ha anat engreixant però els objectius doncs eren, bueno, la defensa de coses molt importants com ho poden ser doncs, eradicar la pobresa, l’educació universal, la igualtat de gèneres, la reducció de la mortalitat dels nens, la millora de la salut materna, la lluita contra el sida... Això son els objectius que tenen per aquest 2009, però es que va néixer doncs, amb uns altres objectius molt concrets que eren: vetllar per la pau, per la seguretat, pel desenvolupament dels pobles, pels drets humans, pels afers humanitaris i , evidentment, pel dret internacional. Vull dir, és clar, això et dóna... Si desenvolupessis cada un d’aquests temes doncs hi podies trobar multitud de coses en les que treballar-hi, i que a part d’això s’hi pot treballar. Vull dir, que si Associacions de veïns, particulars, el que sigui, volen treballar per Nacions Unides en alguna d’aquestes tasques i s’hi posen en contacte podran fer-ho, en el nivell de les seves possibilitats, evidentment.
El que passa que, en les eleccions també s’ha vist que tot això d'Europa ens queda massa lluny, eh? ens queda massa lluny i ens equivoquem, ens equivoquem moltíssim, eh!! perquè a Europa es couen ja, i es couran en un futur molt més, totes les grans decisions que tindran els països, eh!! És a dir que doncs, el tancar els ulls, tirar-se la manta al cap i dir, doncs no vaig a votar o lo que sigui, com va passar en aquestes que hi va haver un 65% d’abstenció i tota la mandanga, doncs és tancar els ulls a una realitat que d’aquí a quatre dies és la única a la que ens podrem agafar.

Les Associacions de veïns en aquella època, eh, no ho havia... A veure, com ho diria? No tenien doncs massa esperit de lluita per les coses aquestes, lluitaven més pel seu barri, per les millores que podien fer en allà. Bé, eren una miqueta doncs tancadetes. Només si hi havien estaments, doncs, que estiguessin enganxats a la lluita aquesta urbana contra el franquisme. Només si aquests els hi requerien alguna cosa, doncs sí que estaven disposats a ajudar, però la seva tasca prioritària diguem-ne, era doncs lluitar perquè funcionés més bé el seu barri, les seves cases, tot plegat més centrat en el seu sí.
Bueno, aquesta és la visió que jo en tinc, eh!! N'hi havia qui en tindria una altra. Tot lo que dic és lo que vaig viure i veure en aquells moments. Aquí a la Garriga, em va semblar això, eh!! que no va a missa, eh!! vull dir... que és una opinió absolutament personal, sí.
A l’Assamblea de Catalunya, evidentment era un risc formar-hi part, perquè no solament hi havies d'anar sinó que n'havies de sortir i doncs, sempre hi havia qui parlava més del compte, i ja tenien doncs les seves xarxes muntades, no? d’informació, i moltes vegades sabien a on i a quina hora i com i quan sortirien, doncs a correr en moltes ocasions.
A la Garriga no, que jo sàpiga, a la comarca sí.

- Pou Calent

Bueno, teníem... era un sentit de l'humor, a vegades àcid, però que reflectia una miqueta, jo diria que força doncs l'actualitat del govern municipal i de la Garriga, eh!!, i es feia amb humor, i alguns s'empipaven, a alguns els hi molestava moltíssim però... hi havia moltíssima gent que s'ho agafava doncs com lo que realment era, no? Una forma de veure la vida amb humor, positiva, i denunciant doncs aquelles coses que podien millorar, no? el tema funcionava per aquí. Eren coses del poble i sobretot, molt de la tasca dels regidors (riu).
Sí, sí, això és curiós perquè en alguna ocasió jo també els vaig haver de patir com a regidor. Doncs el 79, doncs del primer Ajuntament democràtic, doncs, sí... patir, no, perquè doncs hi havia molt bon rotllo, doncs hi havia col·laborat i tota la mandanga, no?, és a dir que... però sí, sí, eren molt divertits.

- Trajectòria política

En el moment... estem parlant del 79, no? amb els primers ajuntaments democràtics, sí. Bé, en aquí sempre, bueno, hi havia un partit que sempre hi era que era, bueno, que hi era, Convergència i Unió, Aliança Popular també, els socialistes tenien molt poca significació en aquell moment. És evident doncs, que sortir d'una època franquista, doncs que el socialisme en tingués menys, doncs que partits com Convergència i Unió, que bé, que d'esquerranots no en té massa cosa, ni té tradició, però les esquerres sí.
Llavors lo que vam intentar fer, que hi va participar en Joan Garriga, com a tots els cacaus que armàvem (riu), doncs va fer una llista d'independents que agrupés... independents d'esquerra, que agrupés a persones del partit socialista. Llavors n'hi havia un del partit comunista, el Muscat, que també és mort, ja ens ha deixat, i independents. I es va posar de cap de llista a la Núria Albó. Vam fer una campanya doncs explicant una miqueta lo que volíem fer i bé, vam obtenir la confiança dels ciutadans, vam guanyar les eleccions... era com se'n deia, La Unió d'Esquerres de la Garriga.
El partit socialista en aquell moment era un participant més en la coalició aquesta, però la majoria eren independents, eh!! N'hi van haver que després es varen afiliar al partit socialista i d'altres que hem, bueno, que hem romagut doncs tota la vida d'independents, doncs que a lo millor és una pega però som incapaços de sotmetre’ns a una disciplina de partit. Bueno, això és una opció i en som alguns que hem triat aquesta, no? Que volem caminar sols sense que algú ens digui quan hem de dir que sí o quan hem de dir que no.
Bé, el tema està aquí, no? Vam guanyar les eleccions, vam governar amb minoria, Aliança Popular en va treure 3, llavors no eren 17, evidentment, perquè hi havien doncs 5.000 i pico habitants a la Garriga, i ara no em facis dir si érem 11 o 13, bueno, vam ser... em penso que... ara a lo millor no s'ajusta a la realitat, eh!! Em sembla que vam ser 5 de la Unió d'Esquerres, 4 de Convergència, 3 d'Aliança Popular, i aquí s’acabava. Cinc i quatre, nou, i tres, dotze, pot anar per aquí, sí. De fet nosaltres governàvem amb minoria i varem tenir molta sort que els integrants d'Aliança Popular d'aquell temps, doncs, eren garriguencs de tota la vida i en moltes de les propostes que fèiem, que eren absolutament necessàries per la Garriga, doncs ens ajudaven, no? I varen anar traient doncs, totes les coses, tots els punts, avui parlant amb un, demà amb un altre, o lo que sigui, doncs els vam anar tirant endavant.
Llavors hi havia moltes mancances, hi havia molta cosa a fer, per tant no te'l acabaves, vull dir, podies anar treballant, treballant, és clar, sempre amb un pressupost tant minso que pràcticament doncs, et deixava molt poques possibilitats, però que de feina si que n'hi havia per fer, no? I lo que es feia és doncs, d'acord amb el pressupost que teníem, poder establir prioritats. La Núria en aquell temps, i bé, jo em sembla que amb molt bon encert, les seves prioritats van ser el tema d'ensenyament i en aquí doncs, s'hi va abocar una quantitat important del pressupost, no?
Per altra banda doncs, nosaltres vam tenir la pega... Jo llavors estava a l'urbanisme i tot lo que varem fer ho vam enterrar, i això amb política és un fallo, vull dir les coses s'han de veure, vull dir que vam fer tota la xarxa de clavegueres (riu) i és clar, ho vam enterrar, eh!! Sí que van veure que s'arreglaven carrers i d'allò, però és clar, lo que estava més fumut en aquell moment era la xarxa de clavegueres, que sortia doncs porqueria per tot arreu, i això doncs, s'havia de fer, però és clar, això no es veu, això quan passes pel carrer no veus lo que hi ha a sota i bé, doncs tot i esmerçant-t’hi molts esforços i molt bona part del pressupost, doncs va ser una cosa que va passar així de puntetes, no? en la legislatura. Van quedar els carrers asfaltats, que van ser vint-i-cinc, i ja està bé, hi havia molta merda, sí, sí.

A veure, en aquí es va començar, si que hi va haver bastant sarau, perquè la gent que abans no podia dir res, que el governador civil li deia: aquí tens aquest alcalde i fa i desfà i tu calla!!, doncs va poder començar a parlar, evidentment, i els partits polítics, cosa que bueno, que ja tocava que sí, doncs també van començar a jugar a fer política, i és clar, jugar a fer política és complicat, no? perquè de vegades no es tracta... la política no tracta doncs, d'ajudar a fer millor, doncs el terreny que trepitges, sinó com ho pots fer perquè el que està en el poder doncs... eh!! vull dir segar-li una mica l'herba sota els peus. Vam començar a jugar així i llavors, es van dir coses que no eren certes i que bueno, que l’únic objecte que tenien eren desprestigiar als que estaven al poder, però bueno, això era una pràctica comuna i es continua fent, eh!! per tant vull dir, no ens hem d'estranyar, però van ser... sí, sí, es va començar el joc aquest.

- Mort d'en Franco

Doncs així (riu), ens va fer molta gràcia, sí... La mort de Franco era una cosa que tothom esperava, l'anaven aguantant doncs allà de la manera que podien, "el equipo médico habitual", i bé, doncs es va aguantar fins que ja no hi va haver manera de mantenir un alè de vida en aquell cos, no? Aleshores van voler, van voler deixar-ho tot molt lligadet, déu n'hi do lo que van fer, però amb aquest tema el Suárez va fer una gran tasca, eh!! Vull dir, amb això va ser un president que va segar lo que volia, això que venia de Falange, però va saber lo que volia, i ho va fer i ho va portar, eh!! amb moltes crítiques, perquè amb allò d'integrar el Partit Comunista doncs, o sigui, de legalitzar-lo i tot plegat, doncs clar, els de sempre li van tenir... bueno, va rebre moltes crítiques. Però bé, el tema va estar aquí i se'n va sortir bé, va fer una transició doncs sense massa traumes i bé, doncs en Franco es va acabar.

- Tornar a votar

Sí que n'hi va anar molta de gent, sí, sí, n'hi va anar molta, es que els primers anys potser la gent en tenia ganes de dipositar la papereta i dir: Escolta, es que jo vull això, eh!! No l'hi havien deixat dir mai, doncs punyeta, quan va poder-ho fer, hi va participar molta gent. D'altres, no... no els hi venia... els hi venia estrany, vull dir. Per exemple, tot lo que era immigració doncs no es va mobilitzar tant per anar a votar, perquè doncs el seu problema no queia en aquí, perquè doncs venia d'un altre lloc. Però no, no, la participació va ser forta a la ciutat, sí.

L'ambient de por es va... d'alguna manera doncs va saltar amb el cop d'Estat, vull dir el Tejerazo, perquè vam pensar: coi, hem passat d'una pila d'anys de foscor a un temps en que s'albira una llumeneta, doncs que no sabem on ens portarà, i coi, una altra vegada!! Bueno, allò doncs va ser una patada moral molt forta. No, perquè ja et dic, que doncs es va portar bé el tema de la transició, llavors doncs es va... lo que estava lligat i ben lligat doncs va resultar que no ho era tant, i per aquesta banda doncs mira, vam poder anar doncs sortint-te’n.

Com a militant mai... no he militat mai en cap partit polític, ja ho he dit abans, sempre. Continuo sent independent, encara que m'han penjat molts Sant Benets, perquè si d'allò, si ajudés a una cosa perquè t'ho demanen i creus amb la idea, i a tu et diuen: perquè no ens ajudes en aquestes eleccions? Nosaltres tenim aquest pensament, i penso: coi aquest programa està bé!!, vull dir i, a més a més: et deixem participar perquè col·laboris amb la confecció del programa, doncs punyeta, t'ho fas una mica teu, no? i ajudes, però ajudes perquè creus amb el programa, eh!! No, no, en el partit... A veure en els partits, ho sento, però em costa molt de creure-hi. Home, hi ha unes tendències que bé, que aquestes sempre hi són, vull dir, l’esquerra, l'independentisme, que no vol dir Esquerra Republicana, eh!!, són idees que un té no? Jo no seré mai de dretes, no ho puc ser perquè coi, vull dir, els de dretes són els culpables de que es morís el meu pare, no? vull dir, i no ho puc ser ni ho podré ser-ho mai, i m'agradaria doncs que Catalunya assolís la independència. M'agradaria, tot i que és utòpic de la manera com estan les coses, però m'agradaria, sí.
Bàsicament, lo que va guanyar Catalunya, van ser llibertats, eh!! És clar, tenir un govern doncs propi, uns estatuts que van venir una mica després i que bueno, que són casi iguals que els que estan a punt de retallar i deixar en no res. Vull dir que... amb això no hi hem guanyat gaire, eh!! amb el tema aquest, amb el tema dels estatuts, evidentment.

Penso que lo que hem parlat és una miqueta lo que hi va haver, lo que hi va haver sota el meu punt de vista, no?, sempre subjectiu això, i no, com a afegir res, doncs no.
A mi, lo que m’agradaria és que si es que es pot afegir alguna cosa és que la gent i sobretot els nostres polítics es deixin de punyetes, de guerres internes i que comencin a pensar doncs en el poble, en la Garriga, que és lo que ens convé a tots.
No, formació política, no, jo era tècnic industrial, sí. A l'Ajuntament... bé, perquè em va semblar, em va semblar que era un lloc on podia fer alguna cosa per la Garriga. Ara jo tinc... el meu poble és Arenys de Mar, però des dels 19 anys que estic a la Garriga, vull dir que jo soc tant garriguenc com arenyenc, eh!!, vull dir que no, no... amb això tinc dues pàtries petites,no? I a totes dues me les estimo per igual. Sí, sí, la Garriga per mi doncs és el poble d'adopció i Arenys de Mar el de naixement. Allà hi tinc doncs totes les amistats del temps escolar i aquí hi tinc totes les altres amistats, vull dir, el muntar la família, el participar doncs en la mesura de les meves forces, doncs no ho sé, amb les coses, amb les activitats del poble i bé doncs, és així.
A veure, vocació política sinó soc polític, sinó combrego amb cap partit poca vocació política puc tenir, l'única cosa que puc tenir és una mica d'afany perquè les coses millorin en el lloc on estic vivint, perquè no solament serà bo per mi, sinó que ho serà per tots els que hi viuen.
Doncs ho podem deixar aquí, ha sigut una horeta, eh!! De res, a disposar, ja ho sabeu.