Estudis i treballs

Informe de la intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de la rehabilització de la Plaça de l'Església, la Plaça de Can Dachs i el carrer del Centre, per part de l'Ajuntament de la Garriga. Aquest espai es troba dins la zona de protección arqueològica del nucli històric de la Garriga.

Memòria d'intervenció arqueològica. Intervenció arqueològica de l'any 2005 a la vil·la romana de can Terrers.

Informe de la intervenció arqueològica a la plaça del Silenci que ha consistit en el control arqueològic de l'execució de les rases del futur enllumenat de la Plaça del Silenci, dins del projecte de construcció d'una rotonda. Els treballs han permès la localització del mur de tancament de l’horta de Can Sala.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 14.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Tesi doctoral de Comunicació visual en arquitectura i disseny sobre l'arquitecte Xavier Turull i Ventosa. Les seves obres més destacades es troben a la Garriga i hi poden trobar el Casino i el Patronat, entre d'altres.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 10.

El projecte la Garriga Invisible, impulsat per l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de la Garriga, va néixer amb aquests objectius:

1. Posar en valor espais urbans, arquitectònics o paisatgístics i explicar l’evolució del paisatge, l’urbanisme i la societat garriguenques a partir d’elements fins ara menystinguts per les polítiques d’activació patrimonial.
2. Fer aquest procés aplicant tècniques de la interpretació del patrimoni i fent un ús central de la participació ciutadana. Sense menystenir la recerca formal, el pal de paller dels continguts dels diversos espais ha de sorgir de la participació de la gent que viu i fa ús d’aquell espai.
3. Fomentar el sentiment de pertinença, la integració i l’adquisició de coneixements sobre l’espai on viuen de les persones on es desenvolupi el projecte i, també, de la resta de població de la Garriga.
4. Realitzar un projecte cada dos anys, de manera que la Garriga Invisible compti amb un corpus de coneixement i unes actuacions sobre el terreny regulars i sostingudes en el temps.
5. Crear una Estació d’Interpretació a partir del procés de participació de cada projecte, lligada a l’estructura de senyalització turístico-patrimonial que ja fa anys que desenvolupa l’Ajuntament de la Garriga. L’indret on situar aquesta estació d'interpretació també ha de sortir de la participació ciutadana.
6. Generar activitats (visites guiades, activitats interpretatives...) que posin en valor la Garriga Invisible i que s’integrin a l’oferta turístico-patrimonial de la Garriga.

La primera acció vinculada al projecte es va realitzar al barri del carrer Nord, als coneguts com a Pisos del Secretari. Va consistir en la realització d'un procés participatiu, liderat per l'empresa Adhoc Cultura SL, per encàrrec de l'Ajuntament de la Garriga. El procés es va allargar entre els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia de la COVID-19.

El resultat d'aquesta recerca es troba als documents que us podeu descarregar en aquesta pàgina i a les entrevistes que podeu consultar aquí. Així mateix, durant l'any 2022, s'ha instal·lat al carrer Nord una estació d'interpretació que permet conèixer la història del barri i de la seva gent in situ.

Article publicat a "Cuadernos de arquitectura y urbanismo", núm. 107 i que parla sobre l'arquitectura modernista del nostre poble.

El Dietari de la Guerra Civil a la Garriga, d’Antoni Bulbena, és la continuació de les memòries del mateix autor, que ell va titular Records d’un barceloní octogenari. De fet, la primera part del Dietari, la corresponent a l’any 1936, forma part d’aquelles memòries.

El dietari que teniu a les vostres mans és un important document del lingüista, traductor i editor Antoni Bulbena i Tosell que retrata el seus dies a la Garriga, on es va
refugiar durant la guerra, i on va morir, el 1940. Ho feu a la seva casa del carrer Calàbria número 30.

Antoni Bulbena va ser un intel·lectual de la Renaixença catalana conegut, reconegut i recordat per la traducció i edició de molts clàssics, entre d'altres la primera traducció al català del Quixot, de Cervantes. Des de la seva casa d’estiueig de la Garriga, va escriure les seves memòries i aquest Dietari, on relata les seves vivències, les seves opinions i les informacions que recollia sobre la Guerra Civil, especialment a la Garriga.

Per tant, des de la seva visió i conviccions catalanistes i conservadores, el dietari és un testimoni únic de tot allò viscut al poble durant el conflicte i immediatament després de l’ocupació franquista del febrer de 1939. L’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga posa a les vostres mans un document excepcional sobre aquest episodi de la nostra història, que ha marcat l’evolució del nostre país i la memòria i els records de molta gent.

L'edició ha anat a càrrec de Jordi Serra i Massansalvador, a qui hem d'agrair la seva feina, entusiasme i col·laboració constant. Així mateix, l'Ajuntament agraeix la col·laboració i bona predisposició de la família d'Antoni Bulbena, i la participació al projecte de la historiadora Elisenda Barbé, amb un pròleg per contextualitzar històricament aquest període a la Garriga.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 12.

El present treball recull part de les recerques a l’entorn de l’activitat de l’editorial Victoria i la seva fàbrica de rotlles de pianola. L’objectiu és documentar un episodi d’altíssim interès històric i cultural que, malgrat disposar d’un cert reconeixement local, no ha transcendit en la mesura que hom consideraria desitjable.

La documentació sobre Rollos Musicales Victoria, empresa pionera en la fabricació de rotlles a la Península Ibèrica, ofereix un punt de vista privilegiat per radiografiar el fenomen tant des de la perspectiva de la producció com del consum i la recepció musical durant les tres primeres dècades del segle XX. L’estudi exhaustiu del Fons Blancafort, conservat a la Biblioteca de Catalunya, ha permès conèixer certs detalls tècnics i informacions inèdites sobre els mètodes de producció de l’empresa garriguenca.

Per altra banda, l’estudi dels seus catàlegs ens farà abordar interessants qüestions relacionades amb la recepció musical d’una època en què el rotlle de pianola era el suport sonor dominant, abans que el disc i la ràdio en prenguessin el monopoli. Si bé Victoria no va ser l’única empresa catalana dedicada al negoci de la pianola, sí que fou l’única que produí rotlles propis i també la que ha deixat, amb molta diferència, més material per a l’estudi.

L’abast comercial de l’empresa de la Garriga fou tal que permet establir interessants connexions entre l’àmbit internacional i el local. Des d’una perspectiva de mercat, Victoria fou capaç de crear un producte d’alta qualitat i d’assumir una tecnologia innovadora amb uns recursos que, com veurem, són força limitats si els comparem amb els de les grans multinacionals de l’època.

Com si es tractés de la punta d’un iceberg, la documentació de l’empresa de la Garriga ens ha posat rere la pista d’un relat sorprenent, poc conegut i que, per tant, cal reivindicar de manera decidida.

Article publicat a la revista "Cuadernos de arquitectura", núm. 44 (Viviendas).

Article publicat a "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 15.
Es tracta d'una ressenya del llibre de Xosé Aviñoa Pérez que fa un estudi biogràfic de la vida i l'obra de l'il·lustre músic garriguenc Manuel Blancafort.

Memòria d'intervenció arqueològica. Neteja i arranjament de l'entorn de la Vil·la romana de can Terrers. Campanya de l'any 2001. Es poden consultar les planimetries en aquest enllaç: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/9455?

Memòria d'intervenció arqueològica.
En iniciar-se les obres de construcció dels nous habitatges, el solar era ocupat per les restes d'una antiga casa edificada l'any 1882, tal i com es va poder observar a la reixa d'entrada a la mateixa. Aquest fet, va donar un primer marc cronològic. Realitzat l'any 2006.
En aquest enllaç es poden consultar fotografies i planimetries: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/23944?

Memòria d'intervenció arqueològica.
Es presenten els resultats de les excavacions arqueològiques d’urgència al carrer Caselles de La Garriga (Vallès Oriental) l’any 1992, motivades arrel l’aparició d’unes estructures degut a unes obres de canalització. Des del segle XIV es troben diverses referències dels banys i de Can Caselles, ja que s’utilitzaven els banys amb fins medicinals. Els treballs van consistir en l’excavació en extensió d’una part, els estrats inferiors al no estar afectats per l’obra no es varen excavar. Les reformes efectuades al solar que ocupava l’edifici de Can Caselles han malmès la informació arqueològica potencial de la zona. Exceptuant un fragment de tègula molt remoguda no s’ha trobat cap altre indici d’època romana en tota l’excavació.
Es poden consultar planimetries i fotografies en aquest enllaç: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7888?

Treball de 3er curs d'Història.
És un estudi de tres documents relacionats amb l'església Sant Esteve de la Garriga.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Tesi doctoral d'Anàlisi Geogràfic Regional.
És un treball d'investigació que aborda des de l'àmbit de la Geografia i la Història - Geohistòria - l'anàlisi espacial i temporal de l'activitat termal a Catalunya des de mitjans del segle XIX fins a la segona meitat del XX com inductora i generadora del turisme actual, amb l'estudi de la dinàmica socioespacial de localitats balneàries com Caldes de Boi, Montbui, la Garriga, Tona, Esparreguera, Vallfogona de Riucorb, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Campelles o Caldes d'Estrac - Caldetes.

http://www.tdx.cat/handle/10803/1942

Informe del treballs de conservació i restauració realitzats a la Vil·la romana de Can Terrés per tal de salvaguardar el conjunt d'estructures romanes a la zona dels banys i així poder aturar les principals causes de deteriorament i evitar la contínua degradació.

Memòria d'intervenció arqueològica.
Campanya de consolidació de la vil·la romana de can Terrers de l'any 1998.

Article publicat a "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 12.